Tot i que el meu objectiu principal de la temporada és l'Ironman de Frankfurt, aquesta ha estat una de les competicions que des de fa temps he tingut ganes de fer, tant per il·lusió com per representació a l’equip i l’equip a comptat amb mi.
Certament, penso que si que hi ha hagut un progressió, tant a nivell d’equip com a nivell individual, només cal mirar els resultats.
Personalment estic "content" de la actuació feta a Lugo, cert que sempre es pot millorar i sempre et queda el regust de que un cop has acabat, penses que podries haver donat més, però si no ho has fet durant la cursa és perquè realment no has pogut.
Vam anar als diferents boxes per estudiar les situacions, com entrar, com sortir, xerrar amb els altres triatletes, mentalitzar-nos, visualitzar entrada i sortida, etc, vamos a nivell professional, que és el que som, jejeje.
Box de 2ª transició
Box de 1ª transició, ja veieu, com ha profesionals, jejeje
així és com ho vaig veuro jo durant una estona, ja que igual que els meus companys ens vam deixar el DNI al 2º box, però jo una miqueta més lluny i vaig arribar tard, uyuyuy, que "xung" pensava que no em deixarien entrar, però al final van tornar a obrir i vaig poder entrar, m'hauria entrat una mala llet, ggggrrrrrrrr.
Des de la meva perspectiva, la cursa em va anar prou be tenint en compte el tipus de circuit de bici que hi havia.
Vam fer pinya, .......
vam anar cap a la sortida....
i la cursa.....
Per segments considero que en la part de natació, vaig estar en la línia de les últimes curses, o sigui mantenint la posició però amb la sensació de no poder anar més ràpid per falta de força i no per cansament, per la sortida em vaig col·locar amb els del Mataró, ja que en comptes d’entrar per equips ens vam haver de col·locar on podíem i vaig començar amb ells, però no vaig estar prou atent i em vaig obrir massa, perdent referències i al arribar a la primera boya hi va haver bastons per tothom, penso que és un dels triatlons on més hòsties he rebut, però també n’he repartit, en definitiva, vaig sortir aproximadament a 1' d’en Richard i a 50'' d’en Julio, massa temps, hauria de sortir a màxim 20''.
Pel que fa al segment ciclista, anava mentalitzat de que era un circuit dur per mi, ja que el dia abans l’havíem vist amb cotxe i el mateix dia al matí el vam fer amb bicicleta i més d’un cop, jejeje), be doncs sabent tot això vaig pujar a la bici i vaig apretar els dents i tot el que podia apretar per enganxar juntament amb en Joel (el primer tram el vam fer junts i vaig pensar que anar amb ell era una bona roda, ja que el dia abans m’havia dit que es torbava molt fort en circuits d’aquest tipus) a un grupet de 4 que teníem a 25 o 30m, vam aconseguir enganxar-los i vam fer pràcticament els primers 4km junts (en Joel no estava fi i es va anar quedant penjat fins perdre’l) que per mi havíen de ser els més durs del circuit, jo estava content, ja que aguantar el grupet per mi era important i em donava moral, poc abans d’arribar a la part alta del circuit (desprès s’havien de donar 4 voltes de 4km al voltant de la muralla) em va enganxar el grup on anaven Agmtri i en “el jefe” (Victor), el grupet anava més fort i vaig enganxar-me a ells, vaig pensar que ho havia de deixar tot per anar amb ells i així ho vaig fer, però a la 2ª volta les cames em van dir que aquell ritme era massa alt per mi i em vaig quedar penjat, juntament amb 2 més, al final de la 3ª volta vam enganxar a “el jefe” que també va quedar despenjat del grup i vam anar tots plegats fins al final del tram ciclista.
Comença el sector de carrera a peu, era un circuit molt maco, es feia tot per la part alta de la muralla, maco per passejar, però realment no el vaig gaudir, tenia altres objectius i preocupacions, tornant a la cursa a peu, vaig sortir enganxat al cul de “el jefe” i vaig pensar "pels meus collons que he d’aguantar d'arrera d'ell", cosa que no era fàcil ja que “el jefe” és la millor disciplina que te i és un tio que sap patir molt corrent i aguanta molt, però vaig pensar, "ja no puc perdre res, a per totes" i certament vaig poder aguantar-lo durant uns 3km i en els últims 2 km em va treure 10'', o sigui que estic content per la meva cursa a peu. El final de tota la aventura va finalitzar en una posició 9ª de l’equip.
Desprès d'explicar com em va anar la cursa em dono compte que la mala llet només la poso en els segments de bicicleta i carrera, potser posant-ne la mateixa i no confiant-me la cosa millora???????
A nivell d’equip em remeto als comentaris que fan els meus companys Richard i Agmtri, ja que ho descriuen tan be que no sabria expressar-ho d’altre manera:
Richard = “brillante” / “juega en otro espacio”
Julio = “el capitan” / “saber estar y elegancia, le falto estocada final”
Agmtri = “la sorpresa” / “nivelazo ciclista”
El presi = “grande” / “fuerza, rabia y capacidad agonistica para estar delante”
Oriol = “valiente” / “ese trabajo realizado dará sus frutos y recompensas”
Ruben = “turbio” / “a `ponerse las pilas, necesitamos esa clase que tienes”
Joel = “capaz” / “demostrando poco a poco que estan adaptandose a la gran liga, ya saldrá esa clase”
Felix = “cansado” / “le falto su inmersion en el mundo acuático, pero es un crack en Duatlon”
Carlitos = “cumplidor” / “temporada dificil, pero con poco entreno se ha codeado con los de arriba”
Aitor = “diamante en bruto” / “demostrando poco a poco que estan adaptandose a la gran liga, ya saldrá esa clase”
com podeu veure no es pot d'escriure millor l'actiuació i actitud de cada un de nosaltres.
Hi va haver il·lusió, ganes , implicació, sacrifici i col·laboració.
De tornada vam estar comentant una bona estona les preocupacions de cada un i analitzant la cursa i personalment li vaig comentar al Leo les meves preocupacions. Vam tenir temps de soooooooobreeeeeesssssss per això, per dormir, per callar, per ............
Li vaig preguntar que, que passa aquest any que no surto tan be nedant de l’aigua, no tinc les mateixes sensacions? I em contestà (el bandarra s’ho havia mirat i estudiat, segur que esperava la pregunta) que estic sortint en les mateixes posicions que els altres anys, tot i que les sensacions de l’any passat eren que donava el 100% i sortia ofegat i aquest any no dono el 100%???? I surto en condicions de poder agafar la bici. Això es defineix com una millora, però ho hem de potenciar per sortir més endavant.
Bàsicament aquesta era la qüestió que més em preocupava, ja que sortint millor nedant, hi ha més marge de treball en la competició.
El que si que puc dir és que fos quin fos el resultat ens ho vam passar molt be, va estar ple d’anecdotes (rodes punxades, DNI’s, etc..) i cada cop ens coneixen més, que es preparin per l’any que ve.
Gràcies a tots els companys pels consells i suports tant a nivell, tècnic, tàctic, físic i mental.
Ara el cap ja el tinc en el IM de Frankfurt, això és una altre historia, no ho dic per experiencia, sinó per comentaris de companys.
