jueves, junio 14, 2007

A treure's l'espina..........

Aaixí el tenia.

Aquest és el cap de setmana on procuraré treurem l'espina que em van clavar, serà a Manresa.

La veritat és que aquesta setmana tinc les cames bastant carregades, però és normal, ja que estem acumulant km per l'Ironman, de totes maneres a Manresa donarem el 100%, aquest cop si.

Confio en que la natació m'anirà millor, ja que penso que es nedarà sense neopré i aquest dimecres la veritat, em vaig trobar força be nedant al mar sense neopré, vaig aconseguir anar a peus del Sr. Zircus73 (Julio).

Ja us explicaré.

Un cap de setmana de cada

Ja se que tard, però no ha pogut ser abans.

Be el cap de setmana del 3 de juny vam fer el triatló de Mataró.

Era el primer triatló de la temporada en que estava nerviós i per mi això era un bon senyal, sembla mentida, però així és.

Be, la sortida, com podeu veure va ser massiva, 430 triatletes, com diu en Richard, es possible que no donés el 100%, però ara ja està fet. Vaig sortir de l'aigua sense cansament, però junt amb el Jordi i l'Alberto i vaig pensar, a veure si tinc Collons de seguir-los en bici (com a Cullera vaig aguantar el grup) i van marxar, però debia tenir la inspiració i vaig poder agafar a l'Alberto i vam imposar un ritme fort, finalment vam enganxar també al Jordi, quan anavem tots al grup hi havia algun que es pensava que anava sol, perque em va picar amb la roda del davant a la meva cama, però son coses que passen. Quan anavem a entrar al box va caure un davant nostre i el vam haver de saltar per sobre, però això li dona més emoció, jejeje.

La veritat es que la transició em va sortir bastant ràpida i em vaig posar a correr darrera del Jordi i vaig pensar, esforçat i a veure si pots aguantar darrera d'ell, però estranyament en Jordi va afluixar i jo vaig decidir seguir, em trobava força be i cap al final vaig atrapar un grupet de tres juvenils (al voltant dels 19 anys), on anava en Joel (company d'equip), a falta de 150m vaig decidir apretar a veure si els podia deixar, jajaja, que ignorant, es van posar a apretar el tres i vaig aguantar fins a 50m de l'arribada (potser els 15 anys de diferencia es noten).

Conslusió: Estic millorant i estic content, però falta nedar més ràpid, espero que quan no es pugui portar neopré les coses canviïn.

L'altra cara de la moneda va ser el cap de setmana del triatló de Salou, tenia ganes d'anar-hi per comprobar si haver aguantat en bici a les dos últimes triatlons va ser sort, o be, va ser una millora real, però tinc un "gran" jefe, que no em va permetre disfrutar d'una de les coses que més m'agrada.

La veritat és que em va clavar una espina.